Sessió de costura!

En aquesta sessió han estat les nostres companyes Alicia i Rosa les encarregades de guiar la classe i de mostrar-nos les seves habilitats amb la costura. Les dues s’han tornat i, d’aquesta manera, l’Alícia en ha mostrat com fer unes flores molts maques i la Rosa ens ha ensenyat com fer una marieta amb la tela de feltre. 

Primer, em començat amb les flors de l’Alícia i gràcies als seus consells i a la seva paciència, em pogut fer una floreta cadascuna de nosaltres per penjar-la a la bossa enganxar-la a una camiseta, etc. 

Les indicacions de l’Alícia eren molt clares i ens guiaven en tot moment d’una forma molt amable i tranquil·la. A més, entre totes, ens anàvem ajudant i prestant el material que podíem necessitar en aquell moment. 

Per altra banda, la Rosa, ha mostrar la mateixa simpatia que l’Alícia i ens ha mostrat com fer una marieta amb el feltre. Aquí, he de dir, que m’ha costat una mica més que la flor i que haig de millorar les meves aptituds envers a la costura... tot i això, l’assessorament de la Rosa ha estat molt adequat, ja que en tot moment estava disposada a ajudar en la nostra nova immersió en aquest món de fils i d’agulles. 

Encara que al final de la classe, la meva vista no podia més i l’esgotament mental comença a aflorar, ha estat una classe molt divertida on he pogut aprendre dues coses noves que, espero, vagi dominant cada cop més i que m’atreveixi a anar inspeccionant per mi mateixa.

Massatges a nadons.... i a nosaltres!

Per fi comencem les sessions amb la Carmen! Després de l’última reunió on vam decidir com enfocaríem aquest curs i aquelles coses que ens agradaria aprendre, vam encetar l’assignatura amb una sessió de massatges per a nadons. 

El massatges per a nadons té un nom i és Shantala, conegut com el massatge terapèutic per a bebès. El seu origen resideix a la Índia, on un doctor francès (Dr. F. Leboyer) va estar observant a una mare com feia massatges al seu nadó. Aquest metge va quedar totalment fascinat amb la força i la energia dels moviments de la mare i amb els beneficis que aquests proporcionaven al bebè. Davant això, va decidir importar aquest moviment a occident i batejar tota aquesta seqüència de moviments amb el nom d’aquella dona: Shantala. 

El massatge infantil és un llenguatge no verbal, és una forma que la mare té a la seva disposició per transmetre tot el seu afecte i tendresa al seu nadó. El nen, amb això, experimenta una sensació de benestar, no solament física, sinó també emocional. La mare aprèn, d’aquesta manera, a conèixer millor al seu fill i a captar els seus estats d’ànims. Per això, res millor que el massatge per a cuidar al bebè, per a relaxar-lo i per mostrar-li tot el nostre amor i tendresa. 

El massatge infantil aconsegueix tranquil·litzar als infants, fomenta la resistència del seu organisme, fa que tinguin un son més tranquil i, a més, promou un desenvolupament psíquic positiu i equilibrat. Els massatges són un d’aquells moments preferits per als nadons, ja que, durant aquest moment, els bebès senten una sensació molt agradable ja que no només es tracta del contacte de les pells, sinó que també perceben sensacions a través de l’oïda, l’olfacte i la visió. 

D’aquesta manera, si el massatge forma part d’una rutina diària, el nadó acabaran saben perfectament tots els passos que segueix la mare durant tot aquest procés i s’anirà delatant, poc a poc, a tots els seus moviments. 

Durant la nostra sessió a l’aula em pogut gaudir d’una petita demostració d’aquests massatges gràcies a la nostra companya Lucia, la qual ens ha mostrat, breument, com dur a terme un massatge amb un nadó de menys de sis mesos. Després, em estat nosaltres mateixes les que e manat practicant amb els ninots i, alhora, e manat comentant totes aquelles idees, preguntes o dubtes que ens anaven venint al cap. 

Ha estat una sessió molt interessant, agradable i plena d’idees i d’opinions que, un cop més, ens aniran ajudant durant tot el nostres procés d’aprenentatge com a futures mestres… i mares.

Comencem...

Ens tornem a trobar tots junts, un cop més, amb una de les nostres professores preferides: la Carmen. Aquesta aconsegueix crear un ambient molt càlid i agradable durant totes les sessions que realitzem amb ells, ens escolta, ens atén i pren atenció a tots els nostres passos. Per això, és un plaer tornar-la a veure i compartir amb ells un curs més, i l’últim... 

Aquest curs es presenta amb moltes sensacions, il·lusions, nervis i tensions, ja que es tracta de l’últim curs i són moltes les ganes que tenim per acabar i poder començar a exercir com a mestres. 

En aquesta assignatura la Carmen ens ha donat total llibertat per decidir com la volem enfocar a través d’un banc del temps. En aquest cadascuna de les alumnes i dels alumnes anirà mostrant allò que sap fer i que pot ensenyar a les seves companyes, d’aquesta manera, i entre totes, acabarem fent un munt d’activitats on nosaltres serem el centre i el protagonista de tot aquest procés. 

Tinc moltes ganes de començar i poso moltes energies i il·lusions en aquesta assignatura, ja que mai abans havia realitzat una amb aquest tipus de programació. Espero, doncs, que siguin unes sessions molt amenes, divertides, agradables i entretingudes!